Serocribratge
Comparació de tècniques
Serocribratge vs. RT-PCR
El diagnòstic amb PCR o TMA i el serocribratge són complementaris: el serocribratge permet localitzar possibles portadors i el PCR confirmar el diagnòstic.
La realització d’un procés de serocribratge té molts avantatges sobre l’alternativa de realitzar campanyes de diagnòstic massives “a cegues” amb PCR. Per començar, permet concentrar l’ús de les proves diagnòstiques en els col·lectius que poden resultar positius amb més probabilitat.
La senzillesa operacional i el limitat cost econòmic del serocribratge fan possible el seu ús en poblacions molt més grans, la qual cosa permet trobar més possibles portadors del virus. D’aquesta forma s’augmenta molt la seva efectivitat.
Un altre avantatge del serocribratge és que es poden tenir els resultats amb 15 minuts sense necessitat de laboratori i, per tant, aïllar els possibles portadors abans que puguin infectar a més gent.
Serocribratge, test ràpids i rastreig digital
El serocribratge, les proves diagnòstiques i el rastreig digital són tres tècniques que es potencien entre elles:
- Al realitzar proves diagnòstiques (antígens i PCRs) localitzem els pacients que tenen una alta càrrega viral, principalment en els primers dies de la infecció.
- El serocribratge permet fer un seguiment de tots els casos des del tercer dia fins a la desaparició de les IgM (cap a la cinquena setmana de la infecció) o les IgG (passats uns mesos).
- El rastreig digital facilita la localització dels contactes d’un possible portador (si s’ha identificat amb un kit de serocribratge) o un subjecte contagiat (si s’ha localitzat amb un test antigènic).
El procediment proposat es pot realitzar amb un cost operatiu i de reactius molt raonable, validable i reproduïble. Es pot utilitzar en nuclis de població i col·lectius progressivament majors, de manera que és fàcil comprovar el resultat.
Combinació de tècniques
Un hospital de Cambridge ha pilotat l’ús de proves ambulatòries combinades d’àcid nucleic i anticossos per a la infecció per SARS-CoV-2 després que investigadors de la Universitat de Cambridge demostressin que aquest enfocament era superior a la detecció de virus només per diagnosticar la malaltia de COVID-19. És important destacar que les proves serològiques i d’antígens poden detectar anticossos contra una forma mutada D614G de SARS-CoV-2 a la proteïna de la espícula, que ara s’ha convertit en la soca dominant a tot el món i fa el virus indetectable per algunes proves RT-PCR.