El govern eslovac cribra tota la seva població

Alarmats per un nombre creixent de casos de Covid-19 però sense ganes d’imposar un confinament que segons el primer ministre Igor Matovič costaria a l’economia entre 80-100 milions d’euros diaris[1], el govern eslovac va decidir fer un cribratge de tota la seva població de 3,6 milions de persones amb l’objectiu de parar la transmissió del virus. Els resultats preliminars del cribratge massiu són impressionants, amb 57.402 casos de portadors asimptomàtics identificats i aïllats i per tant, 57.402 cadenes de transmissió trencades.

Però com ho van fer?

El govern eslovac va fer la seva decisió el 13 d’octubre de tirar endavant amb “Operació Responsabilitat Comuna”[2]. Van demanar 13 milions de proves a un cost de 50 milions d’euros d’un subministrador a Corea del Sud. Mentre els crítics es queixaven que les proves no eren prou sensibles, el govern es va tranquil·litzar amb el fet que els negatius falsos serien els menys infecciosos i que ja es captarien en la segona ronda de proves una setmana més tard. A més a més, els protocols d’higiene, distanciament social i restricció d’activitats es van mantenir al país.

Programa pilot en zones infeccioses i amb comunitats vulnerables

El govern va començar amb un programa pilot en les zones més infectades, en cases d’avis i amb treballadors essencials del govern. Això va proporcionar la oportunitat de provar el sistema i començar amb els col·lectius més vulnerables. Durant la prova pilot el 23 d’octubre, van arribar a 140.951 persones de les 155.000 possibles, i van trobar 5.594 casos de portadors asimptomàtics, que per tant es van aïllar[3]. Va ser un èxit inicial important.

Organitzat pel govern, exèrcit, professionals sanitaris i voluntaris

Després, el govern va demanar a l’exèrcit d’organitzar el cribratge massiu en dos caps de setmana, dividint el país en 16 zones regionals amb 5000 punts de prova. El govern va oferir plusos financers (de 900€) per atraure els 15.000 sanitaris professionals necessaris per administrar les proves. 19.000 voluntaris addicionals es van apuntar per ajudar amb la logística.

Cada municipalitat va organitzar els seus propis equips i punts de prova, aprofitant l’estructura que ja existeix per les eleccions, a més a més dels col·legis electorals mateixos: escoles, centres cívics i edificis governamentals. Per exemple, amb una població de 25.000 persones, un municipi podria organitzar “18 punts de prova en 7 ubicacions, amb l’objectiu de processar 800 persones en cada punt, amb una mitjana de 35 persones provades cada hora”, com es descriu en l’informe del Behavioural Insights Team[4]. Alguns municipis instal·laven webcams i utilitzaven les xarxes socials per fomentar la participació i reduir la congestió i temps d’espera.

Com van aconseguir que la gent hi participés?

Perquè funcionés el cribratge massiu, calia que el govern engresqués a la població sencera a participar-hi. Ho van poder fer amb una estratègia de pastanagues i pales. Primer, els eslovacs van estar confinats durant tres setmanes abans del cribratge, sense poder sortir excepte per anar a la feina o fer compres essencials. Segon, mentre no eren obligatòries les proves, els que optaven per no fer-la havia de continuar l’autoconfinament durant 10 dies addicionals. Això volia dir que per anar a la feina, calia fer la prova. En canvi, els que van fer la prova i els va sortir negatiu podria deixar el confinament. El govern va emetre certificats amb els resultats de la prova que la gent té la obligació de portar a sobra en qualsevol moment o si no, arrisquen la multa de 1650€[5]. Les empreses i botigues poden demanar de veure i verificar els certificats.

Però en general, sembla que no han estat necessàries les multes. 97% de la població diana entre 10 i 65 anys va participar en el cribratge[6].

Resultat: 57.402 cadenes de transmissió trencades

Els resultats han estat remarcables: al llarg de les dues setmanes, l’Operació Responsabilitat Comuna ha identificat, i gairebé més important, ha aïllat 57.402 portadors asimptomàtics gràcies a les proves d’antígens. En comparació, des de març, amb proves PCR només havien diagnosticat 76.072 casos[7]. Mentre pot ser cert que la prova PCR és més sensible en una situació específica, està clar que si la prova no s’administra—per problemes de cost, complexitat o necessitat d’una anàlisi de laboratori—no es pot obtenir un resultat acurat. En el cas d’Eslovàquia, quantes més proves es fan, més cadenes de transmissió s’identifiquen i es trenquen.

El govern eslovac va informar que la ratio d’infecció ha caigut 58% d’un 1,47% a un 0,62% de la població. Per ara, el món està molt atent[8]. Com va explicar el Financial Times, “l’experiència d’Eslovàquia mostra que per països petits, el cribratge ràpid i massiu conjuntament amb altres eines com confinaments i distanciament social, pot ser útil per lluitar contra la pandèmia[9].”

Notes